Estàs a: Pàgina principal > Novetats

Equips de Limonium i MedForLifeCommunication treballant a la FiradelVi 2014 de Falset

El Pi resilient. Una part de la nostra experincia dels dos dies principals de fira a travs dun article

 

Dec ser el pi pinyer ms lleig del mn. Collons, si en sc de lleig. Em falta mitja capada, les meves branques que miren a loest estan pelades i mortes, i el meu tronc retorat i renegrit. De tan lleig com soc, pocs shi fixen en la meva presncia. Per hi tinc, de presncia. Visc al carrer de Miquel Barcel de Falset. Mhan deixat tot solet al solar que hi fa daparcament.

No men recordo quants anys tinc. Cinquanta, seixanta? Potser ms, crec que quan era una plntula enmig del bosc vaig sentir els canons de la llunyana Batalla de lEbre. O potser no, potser mho he imaginat. El que s que est clar s que he vist crixer Falset, com el poble sanava atansant cap on jo visc, com van tallar tots els meus companys, com mhe quedat sol entre laparcament i la carretera. He vist moltes coses, tantes que no men recordo, i moltes que no  vull recordar. He vist com la comarca queia, com la cooperativa, que tinc al davant, patia. Com molts falsetans marxaven cap a Barcelona, com molta gent del Priorat, de la Ribera dEbre,  passava per la nacional, sota meu, per emigrar, fugint duna comarca en la que ning hi creia. He vist comiats, llgrimes, gent que no mirava enrere, amors trencats i famlies esberlades per la distncia... I s que viure aqu s dur i difcil, noms cal que veieu la fila que faig, castigat per ventades, tempestes, gelades, sequeres i calorades. No tinc ni idea de com he resistit.

Per tamb he vist com la comarca, i com Falset, volia renixer. Mentre tot se nanava en orris, podia parlar a crits amb els ceps vells que hi havia als costers i als plans, prop dels pobles, amb un llenguatge sord que els humans no podeu sentir. Aquells ceps tossuts i malcarats, retorats i rabassuts, eren orgullosos, estaven segurs del seu futur. Em deien que, tot i que ning se nadonava, feien el millor ram del mn (de lo puto mn, deien). Estaven segurs que alg se nadonaria en algun moment, i que ells transformarien la comarca. Jo em mirava des de la meva alada aquelles iaies, les garnatxes i les carinyenes, que subsistien enmig de camps embardissats, cuidades per gent que shavia entossudit a viure al territori, i no mels creia. Pensava que acabarien com jo, sols, enmig dun solar, una mica ridculs.

Per com tantes vegades, em vaig equivocar. Vaig veure com gent de fora i gent daqu comenava a treballar les vinyes, com es recuperaven costers i plans, com es construen cellers, com passaven tractors carregats de ram, com venia nova gent a treballar, com les cooperatives es modernitzaven, com hi havia famlies que feien el cam de retorn, baixant des del coll de la Teixeta amb els cotxes plens dillusions i mirades esperanades. Com arribaven visitants estrangers, com sobrien nous restaurants. Com es feia la variant de la carretera i com passaven menys cotxes prop meu, ostres si ho he agrat.

I sempre, cada maig, com es feia la Fira del Vi, cada vegada ms important, quasi sempre als meus peus. He vist com augmentaven el nmero de cellers participants, com venien 2000, 5000, 10000 persones i ms. Com la gent reia, al voltant dels tasts dels vins, com amics i enemics, parelles, famlies, pares i fills, passejaven i tastaven els vins daquells ceps antics i heroics, i de molts nous companys seus, plantats recentment. Petits i grans, autctons i forasters, aplegats per la Fira, felios ni que sigui per unes hores, fins i tot durant la darrera crisi. He vist amors platnics mirar-se de banda a banda del carrer a travs de copes plenes de vins daurats, i amors ms terrenals, alguns dells recolzats al meu tronc, compartint vins negres i fonent-se al sol de primavera. He vist i sentit la gaubana, les riallades, les promeses, els xiuxiueigs, els somriures, oh s, tants nhe vist. Tots passant sota meu, quasi ning  adonant-se de la meva presncia. Alguns, estranyats, mhan mirat i han fet una ganyota, de lleig que sc, o un gest dindiferncia. Aqu dalt, noms els estornells, les trtores i una parella de pardals pesats que hi fan el niu macompanyen. I el vol de les orenetes i les falcilles, a la primavera i lestiu, em fan riure amb les seves giragonses absurdes.

I a mi tant me fa que ning shi fixi. Jo feli, sempre esperant la Fira, cada maig, per ser un testimoni privilegiat daquests dies de joia i del present esperanador de la comarca, desprs dhaver vist tot el que he vist, desprs dhaver patit i veure patir. Aqu dalt, esperant la vintena Fira del Vi, la de lany que ve. Espero que a ning se li acudeixi tallar-me, espero poder seguir aqu, estrany, lleig, testimoni.

Text. Eduardo Soler

 

FOTOS

faci clic per ampliar la imatge

 

Accés ràpid
Limonium S.L. C/ Méndez Núñez 16, 43004, Tarragona. Telf. 877 66 14 38