Estàs a: Pàgina principal > Novetats

La visió d’una oreneta de la Fira del Vi de Falset

La Fira del Vi és #orenetes

 

Que n’és de pesat el pi pinyer aquest. Sempre fent d’avi batalletes, explicant com és de iaio i tot el que ha vist. Jo només tinc cinc anys, i per tant no he vist gaire cosa, però els meus pares, els meus avis, i cap en darrera no sé quantes generacions tots hem passat per aquí per Falset i també hem viscut al carrer Miquel Barceló i tots hem vist moltes coses. Però jo no me les vaig donant de vell savi.

És el que té la vida d’una oreneta, una oreneta cuablanca, per ser més precís, no sigui que les meves cosines les orenetes comunes, tan esveltes i aristocràtiques se m’enfadin. Sí, jo no tinc la galta vermellona, ni el blau metal·litzat, ni la cua tan forcada com les orenetes comunes. Jo sóc més lletjota (mira, alguna cosa en comú amb el pi pinyer), més rabassuda i compacta. Mira, potser una mica com les dones fermes aquelles del Priorat que hi havia en un pòster a la Fira i que tantes persones s’hi feien fotos. En definitiva, sóc més vulgar. Només cal que sapigueu com en diuen en castellà: avión común. Què passa, que sóc un miserable avió tronat de Ryanair?

Però anem al gra: com he sentit el que us contava el pi pinyer, doncs m’he decidit també a explicar-vos les meves sensacions. Jo tinc el niu al carrer Miquel Barceló, sota una balconada, just davant d’on hi havia l’estand de recepció de la Fira. Si el pi es queixa que ningú es fixa, què hauria de dir jo! Crec que només un paio que anava amunt i avall amb una càmera amb teleobjectiu i que sortia i entrava d’aquest estand s’hi va fixar, ens va enfocar i potser ens va fer una foto i tot. Deu ser un ornitòleg. Un altre dia us contaré com d’estranys i pesats són els ornitòlegs!

La qüestió, durant la Fira, que és a principi de maig, nosaltres, les orenetes cuablanques, estem refent els nius que l’hivern – i a vegades les gents que ens acusen d’embrutar el carrer – han desfet. A aquests estetes del bé públic els hi diria que, sense nosaltres i les nostres primmirades cosines i també les falcilles, i molts altres ocells, la primavera i estiu seria insofrible a causa de la quantitat de mosquits que no ens hauríem cruspit, però bé, tampoc s’ho creurien. Cada any arribem a Falset – si hem superat la travessa del desert del Sàhara des de Senegal, i la travessa del mar, sortejant parcs eòlics, alguna escopetada, el mal temps i la gana – durant el mes de març, o a l’abril. De fet, sovint, abans de que brotin els ceps. Hem d’arribar sincrònicament amb els primers insectes alats que surten en el despertar de la primavera, si no passem una gana que ja et diré, i a més ha de ploure una mica, per que es facin tolls i puguem agafar fang per restaurar els nius. Així, la Fira ens agafa en ple fervor reproductiu (nidificador, diuen els científics) però us puc contar que el que sentim no té res de científic i sí molt de primari i primaveral. Ara, com nosaltres som monògames i mantenim la parella de per vida, i no només això sinó que tornem a niar, sempre que sigui possible, en el mateix niu, doncs en realitat crec que som bastant més fidels i més avorrides que les persones. Perquè si us contés tot el que jo he vist volant per Falset durant la Fira! L’efecte del vi deu ser meravellós, perquè les cares canvien, es relaxen, les riallades pugen de to i la gent s’apropa més. Ja he intentat jo alguna vegada beure vi, quan he vist que alguna copa queia i que regalimava per terra, però tot i que volo ben ràpid no he pogut arribar a tastar-lo. De fet, deu estar boníssim, i el que fa vora Falset més, o així ho diuen tota la gent que va a la Fira. Els meus rererebesavis van explicar, i així s’ha transmès de generació en generació de cuablanques, que durant una època el vi de la terra era tot a doll, el transportaven en grans barriques, però no hi havia pràcticament ampolles. Ara veig que hi ha milers d’ampolles amb moltes imatges i noms bonics i interessants a les etiquetes. M’encanten els seus dissenys. De fet, no us heu adonat, però les orenetes cuablanques i les orenetes comunes ens passem tota la Fira parlotejant i criticant, mira aquell tio, que lleig, i aquella noia, que guapa, i aquells, ep aquella mirada que s’han creuat, totalment fora de to, i aquell grup que bé s’ho estan passant. Volem ràpid entre vosaltres, eliminant tots els insectes molests que podem, perquè pugueu tenir una bona fira i nosaltres empenta i energia per tirar endavant els nostres pollets. Ens ho passem la mar de bé, aquells dos dies, molt diferents a la resta en les quals anem a caçar insectes voladors damunt les vinyes que hi ha als costers i les que hi ha als plans, i anem veient com van creixent les fulles i madurant el raïm.

Llàstima que sempre hem de marxar a finals d’agost i per pocs dies no ens podem quedar a la verema. Fan tan bona pinta i tan bona olor els raïms madurs! Sempre he volgut empassar-me un trosset, però el cicle biològic mana, i hem de marxar cap a l’Àfrica. I sempre, en el llarg viatge, tot parlotejant i criticant en el grup, algú diu, que bé ens ho vam passar a la Fira del Vi! Fins al maig proper!


 

 

FOTOS

faci clic per ampliar la imatge

 

Accés ràpid
Limonium S.L. C/ Joanot Martorell, 15, 43480 Vila-seca, Tarragona · Nif B43917236 · Telf. Àrea Tècnica 977 26 40 74